La intervenció urbana materialitza un paisatge de caixes abstractes que ens acompanyaran durant la Mostra.
Una interpretació de la fragmentació de la consciència, en què record i realitat estan en un mateix pla, en què la vida pública es fa incident personal i el neguit privat adquireix dimensions còsmiques.
La corba de l’oblit.
On es troba oblit i memòria.
Un punt. Jo/Tu.
Un punt. Dos.. Quatre.. .. Vuit…. …. Arbre genealògic de qualsevol de Totes nosaltres. Setze, trenta-dos, 64, 128 fa vuit generacions, 1.024 cap a tres-cents anys enrere. I així comptant; rondant l’any 1108 hi havia 6.973.738.433 ancestres meus/teus sobre la Terra … aproximadament l’actual població mundial. Per què doncs no ens recordem germans? Memòria.
El meu nom no importa. Ni el meu origen. En realitat no tinc nom, ni sexe, ni edat, ni terra. Home o dona; infant o vell; ahir o demà, els tres temps, les quatre edats i els quatre punts cardinals convergeixen en mi i en mi es dissolen. La meva ànima és transparent: si us acosteu a ella, us enfonsareu en una claredat freda i vertiginosa i al seu fons no trobareu ers que no sigui meu. Res, excepte la imatge del vostre desig que fins aleshores ignoràveu.
Una dona decideix canviar el seu rumb, sortir de les cadenes: reinventar-se, recordar-se, reviure’s. Decidir deixar d’estar ‘plantada a la casella’ per a ‘plantar-se i germinar’.
La història de moltes persones, moltes dones que viuen en situació de manca d’amor, de respecte a si mateixes i no hi ha més opció que anar a buscar-lo dins. ‘Sacsejar-se la pols i posar-se en peu’. És un llarg camí, avui comencem pels fonaments.
Els jocs entre turons, estanys i alberedes… Els sentits atents que nomenen cada criatura pel seu propi brunzit, cada cosa per la seva aroma, cada herba per la seva aspror a la boca… Córrer amb les galtes enceses i els dits enredats de teranyines, a la caça del cant dels grills i les granotes…
Infantesa salvatge i lliure, ¿dins quin racó de la nostra memòria urbana t’amagues?
Obituari calderià**.
Bones notícies, jo també vull ser aquella velleta que no es volia morir mai; que m’aguanti la curiositat, desperta. No em vull perdre res.
El problema, quan va passar “allò que ja era de témer”, no va ser buscar-te substitut. Tots volíem ser com tu.
Restem en fila, a l’espera d’una nova convocatòria.
Un desaparegut de la Guerra Civil vol parlar amb vosaltres dels vuitanta anys que fa que està a una fossa comuna.
La proposta està basada en la pel·lícula documental “la teoría sueca del amor”, on el tema principal és l’oblit a les persones que hi ha, cada vegada més, als sistemes econòmics i països rics.
El tòpic defineix a Suècia com un model de societat avançada amb una elevada qualitat de vida. Però, és realment un país feliç?, és possible que la població més autònoma i independent del món estigui insatisfeta?
Sense la necessitat de demanar ajuda, el contacte humà queda reduït a la mínima expressió. Cada vegada hi ha més mares solteres que tenen fills a través d’inseminació artificial. El número de gent que mor sola augmenta any rere any.
Val la pena assumir l’aïllament i la soledat per a tenir una vida autònoma i independent?
ATURA’T és un espai per tornar a sentir les emocions de la infància, on la imaginació sense límit juga col·lectivament amb els adults i els infants.
Aprenem, vivim, retenim i oblidem. Què és l’oblit?, Quin és el mecanisme del record? Podem evitar l’oblit? On descansen els nostres records? Inventem la nostra memòria? Podem compartir-la?
Quin és el record que més recordes? El que més detestes i voldries oblidar? Quin record voldries mantenir a la teva memòria?
Vine a explicar-los, comparteix, crea junt amb la resta una memòria col·lectiva que viatjarà en la gran maleta de la memòria. Ella seguirà un nou viatge que desafiarà a l’Oblit.
A la peça On the re-cord dibuix amb el record que ha creat la meva imaginació donant forma i expressió a la deformació constant creada per la ment, perquè es tornin un quadre visible i intel·ligible per a la resta encara que sigui per un moment efímer.
Potser el record és l’expressió d’un oblit que necessita estar arxivat?
La corba de l’oblit és un fenomen que sovint s’analitza des d’una perspectiva individual, quan es menciona aquest curiós concepte es fa des de l’òptica de l’individu. Però, què passa si traslladem aquesta noció a l’àmbit col·lectiu? Quina dimensió pren la corba de l’oblit en la memòria col·lectiva?
Oblidats que perden el nom, moviments que perden la consciència del nostre cos, el so de l’oblit que es perd…
Divendres 9 de Juny a les 20h.
Auditori Sant Martí
Entrada gratuïta amb reserva prèvia
Més info a: barcelona.cat/auditorisantmarti
Del 5 al 30 de juny
Sala d’Exposicions 3a planta CC St.Martí
Més info a: barcelona.cat/ccsantmarti