La companyia Uku Pacha torna a trepitjar els carrers amb Comiats d’una No Trobada, una proposta de dansa-teatre itinerant que permetrà a l’espectador viatjar juntament amb els intèrprets cap a les memòries d’un passat o les esperances d’un possible futur.

Com passem per la vida sense obrir la mirada més enllà del nostre melic?
Com caminem sense observar tot el que ens envolta?
Com seguim les “masses”, i com ens movem i organitzem entre aquestes?
Com lluitem contra nosaltres mateixos i contra els altres per aconseguir trobar el lloc a la societat que volem?
Com i quant ens creiem de solidaris?
EGO és un espectacle de dansa que porta el cos dels ballarins al límit, amb molta fisicalitat, molt moviment i amb un missatge de reflexió conjunta i de societat.

L’espai en si s’accelera.
El temps de creació s’accelera.
Malgrat les aparences, no es tracta d’un joc en solitari; cada gest que realitza un jugador
ha estat fet abans pel seu creador.
Una coreografia industrial d’engranatges que conformen paisatges dinàmics
d’un sistema industrial de producció – metàfora del nostre sistema social, cultural i
laboral – inútil, però ineludible.

La quarta paret és una instal·lació site-specific en la qual la quotidianitat adquireix la dimensión d’un espectacle. L’obra gira al voltant de l’agència material, reclamant la condició d’existència dels artefactes com a possibilitadors d’acció. L’escenari es construeix d’objectes que provenen de diferents racons del mateix edifici; trets del seu hàbitat convencional, comencen a establir entre ells una relació paranormal. La quarta paret codifica el drama en un llenguatge que va més enllà de la comprensió. L’actuació, interferida electrònicament, impulsa un canvi de paradigma, i dona protagonisme als agents no-humans. La intervenció humana queda així exclosa al segon pla.

Taques. El càstig de l'abundància té com a punt de partida el mite original de Medea. Jàson
no suporta el dolor d'haver perdut a la seva descendència i amb això, la impossibilitat de
perdurar en el temps. Decideix atrapar a Medea, donant-li el nom d'Abundància. Jàson
tanca a Abundància en una illa i la condemna a generar vida de manera cíclica i constant al
llarg de tota la seva existència. El seu càstig és parir incessantment.

“Maneres d’habitar: Romandre” és una performance participativa. Les accions poètiques i quotidianes s’entremesclen generant una atmosfera que viatja entre el real, l’oníric i l’absurd, on els personatges exploren el concepte de romandre, tant en un lloc físic com en una relació humana. L’espai es converteix en un punt d’exploració de les possibilitats de romandre juntes, de la dificultat o l’alleujament de romandre en un lloc per molt de temps i de la importància de ser present en el moment.

Una grumet fa dos mesos que es troba navegant pels oceans en el seu petit vaixell en forma de donut quan, de sobte i després d’unes peripècies marines, veu terra. Serà capaç de superar els perills que aquesta terra màgica depara i aconseguir el tresor que tant anhela?
Una experiència a mig camí del teatre de text i el d’objectes que transportarà els espectadors a un mon màgic i sorprenent.
Residència artística de Vostok Collective dins del programa de suport a les arts escèniques Procreació.

L’art i la cultura són un antídot davant el bel·licisme? L’art pot esdevenir una eina eficaç en la construcció de la pau? La mateixa naturalesa artística, connectada tot sovint a les emocions més genuïnes, podria convertir-se en el catalitzador que ajudi a generar accions que permetin gestionar el conflicte sense caure en dinàmiques violentes. Parlarem, entre altres qüestions, sobre com la creació artística ha permès abordar els conflictes des d’espais diferents que s’allunyen de la violència, així com crear espais o moments de refugi i gaudi.