Made in és un procés artístic i comunitari que culmina en una instal·lació interactiva inspirada en un carro de venda de souvenirs. Aquesta proposta vol donar veu a les històries, els personatges i els espais que configuren la identitat del barri de Sant Martí, alhora que reflexiona sobre la seva mercantilització. Made in qüestiona com el mercat i el turisme poden apropiar-se de les identitats locals, banalitzant la memòria col·lectiva per convertir-la en un producte. Així, els records de Sant Martí poden acabar a la nevera d’un Airbnb, descontextualitzats i desproveïts del seu significat original. La instal·lació convida a pensar com podem preservar i reivindicar les històries del barri i els seus habitants sense convertir-les en meres mercaderies.

Vostok Collective és una companyia de teatre especialitzada en les arts escèniques comunitàries i el teatre documental. Amb seu a Badalona, fusionen disciplines com la dansa, el teatre visual, l’audiovisual i el text per crear posades en escena arriscades i impactants. El seu treball gira entorn de temes socials i polítics, abordant qüestions com el canvi climàtic, el transhumanisme o la memòria col·lectiva. Paral·lelament, desenvolupen projectes comunitaris que donen veu a col·lectius molt diversos, amb la voluntat d’implicar l’art en la transformació social.

Contra l’estafa de la rutina, contra el temps com a dispositiu fraudulent, contra la monotonia anodina: divertir-se és resistir! Aquesta performance converteix l’anodí en una aventura, en una explosió d’alegria. Darrere la porta més avorrida de Sant Martí s’amaga un esclat de vida. Per què no boicotejar el temps en la cambra de la neteja? Un pacte de confidencialitat garantirà que el viscut allò dins romangui en la clandestinitat. R i S lideraran una revolució festiva amb plomalls, detergents i galledes, amb un tiràs en una mà i el poder del surrealisme absurd en l’altra.

Aintè Teatro és un projecte que neix d’anhels de mons distints. La companyia està composta per Rosella Idili i Sílvia Rodriguez, actrius i creadores artístiques de trajectòries dispars. La relació entre creació actoral, muntatge escenogràfic i escriptura de textos suposa un diàleg entre cos, imatge i paraula que desemboca en una creació col·lectiva, de noves possibilitats per explorar. Les seves línies de treball de recerca són el quotidià, la curiositat, els detalls efímers que creguin el nostre dia a dia, el lúdic i el joc de les combinacions infinites.

Un teclat obert al públic permet que qualsevol persona escrigui en directe, compartint records, reflexions i relats sobre la seva comunitat. Els textos es projecten a gran escala, acompanyats d’animacions i una banda sonora improvisada en viu. Dinamitzadors guien el procés amb mecàniques de joc literari, diàlegs en cadena i intervencions espontànies que estimulen la creativitat i la interacció. Una experiència efímera però impactant, un exercici de memòria col·lectiva on cada participant esdevé autor d’un relat que es dissol en la nit però roman en la imaginació de qui el llegeix. Intervindran Marcos Xalabarder conductor i Miquel Jordà improvisador musical.

L’Associació Escriptura en Viu és una entitat dedicada a l’exploració de l’escriptura en totes les seves formes, amb un èmfasi especial en l’escriptura performativa, improvisada i col·laborativa. Amb la voluntat de fomentar la creativitat i la creació col·lectiva, es dirigeix a totes les persones interessades a experimentar amb la paraula escrita com a eina d’expressió i comunicació, i impulsa tallers, laboratoris i esdeveniments en què l’escriptura es converteix en un acte viu i compartit, explorant la seva relació amb altres disciplines artístiques i amb la interacció en temps real.

Carta sense destí és una instal·lació habitada que juga a materialitzar l’oblit, indagant en la geografia de l’esquerda i la fragilitat com a memòria del temps que ha passat. El públic viurà una experiència poètica i sensorial que té com a imaginari una casa de paper, feta de cartes, on cadascú es trobarà amb la carta que no va lliurar, que està allà esperant-lo, en silenci, amb les fissures que ha escrit el temps sobre el paper.

Sensory Studio és una companyia dedicada a la recerca i desenvolupament del llenguatge sensorial i la seva poètica. Se centra en la creació d’instal·lacions sensorials, experiències poètiques i programes de formació que permetin als participants explorar l’impacte del llenguatge sensorial en la seva vida personal i professional i integrar-lo en les seves pràctiques quotidianes.

Made in és un procés artístic i comunitari que culmina en una instal·lació interactiva inspirada en un carro de venda de souvenirs. Aquesta proposta vol donar veu a les històries, els personatges i els espais que configuren la identitat del barri de Sant Martí, alhora que reflexiona sobre la seva mercantilització. Made in qüestiona com el mercat i el turisme poden apropiar-se de les identitats locals, banalitzant la memòria col·lectiva per convertir-la en un producte. Així, els records de Sant Martí poden acabar a la nevera d’un Airbnb, descontextualitzats i desproveïts del seu significat original. La instal·lació convida a pensar com podem preservar i reivindicar les històries del barri i els seus habitants sense convertir-les en meres mercaderies.

Vostok Collective és una companyia de teatre especialitzada en les arts escèniques comunitàries i el teatre documental. Amb seu a Badalona, fusionen disciplines com la dansa, el teatre visual, l’audiovisual i el text per crear posades en escena arriscades i impactants. El seu treball gira entorn de temes socials i polítics, abordant qüestions com el canvi climàtic, el transhumanisme o la memòria col·lectiva. Paral·lelament, desenvolupen projectes comunitaris que donen veu a col·lectius molt diversos, amb la voluntat d’implicar l’art en la transformació social.

Primer mecanismo de barrera és una peça work in progress que repensa el llençol com a dispositiu d’autodefensa. Des del 28 de febrer de 2024, un sac d’anelles de ferro es transforma, peça per peça, en una superfície de cota de malla reblada teixida a mà. El teixit metàl·lic muta i a mesura que creix, s’activa amb accions que descobreixen el nou cos del material. Aquest procés busca explorar els límits entre el cos i el material, posant a prova la paciència davant el gest repetitiu i especulant sobre l’arribada d’un punt en què les característiques del teixit anul·lin el seu ús. La interacció amb aquest artefacte es deixa guiar per la seva pròpia sonoritat, proposant jocs de moviment on el pes, l’equilibri i la necessitat de cobrir el cos esdevenen els elements centrals.

Alicia Val és una artista situada a mig camí entre l’escultura i la performance. Interessada en l’artesania, entén els seus processos de manera performativa, establint vincles entre el cos i l’objecte. La seva aproximació intuïtiva a l’espai permet que el cos oscil·li, experimenti i falli, mostrant-se en la seva cruesa.

Un diàleg entre una ballarina i un artista sonor que desconstrueix les danses i músiques tradicionals a través de tècniques contemporànies que busquen noves possibilitats d’expressió, nous llenguatges amb la intenció emocional del present, sense que desaparegui la tradició. Una experiència per moure’ns col·lectivament en el temps i submergir-nos en un ritual anacrònic.

Valeria Polorena és ballarina, docent, coreògrafa i directora. Va crear “Anomalia”, “Apolo Gía” i “Yo es multitud”. Al costat del compositor musical Sebastián Morell creen el 2024 ” El cos tartamudejant en la proximitat d’un signe futur”, peça guardonada en la 9a Edició de Festival de teatre en espais inesperats Buenos Aires i amb la qual participen en Vallecas Dansa Madrid, L’arreplegada Celrà Festival. Actualment, continuen el procés d’investigació de la peça en residencia a C C Sant Martí, NunArt i Nau Ivanow i col·laboren amb Minka Konkol (interpret) i Estefania Bonessa (assessorament vestuari).

“Hashimoto: peça #1” és la primera peça d’una sèrie de performance que indaguen sobre la condició autoimmune, a partir de la creació d’un menú que podrà ser degustat per les persones assistents. Es crearà un menú basat en les recerques fetes sobre aquells aliments que beneficien aquesta condició amb una aproximació poètica (com a “sopa per a combatre la tristesa”, “galetes per a la boira mental”, etc). Acompanyant el menjar en grup, s’escoltaran uns àudios creats anteriorment, barrejant diferents testimoniatges sobre l’autoimmune amb interpretacions poètiques d’aquesta condició.

Pilar Talavera (Lima-Barcelona) és artista visual, música i locutora de ràdio. Com a artista, la seva obra es desenvolupa a partir de mitjans com la performance, el vídeo art, la fotografia, la costura i el spoken word. El seu treball es basa en narratives associades al paper de l’artista contemporani a partir de conceptes com l’èxit, la inestabilitat, la vulnerabilitat i el rebuig, usant com a llenguatge paisatges quotidians com el menjar, el quefer i la dinàmica repetitiva dels rituals quotidians.

laMetro i Letizia Miro comparteixen diverses inquietuds, i aquesta sinergia fa que el discurs polític i poètic sigui compartit i amb ganes d’explorar-lo conjuntament. La pregunta de: “Perquè la creativitat i el sexe són problemàtics quan esdevenen transaccions?” fa que dos mons, la indústria cultural i la indústria del sexe, entrin en diàleg. Mentre el capitalisme continua convertint la vida en producció constant, el projecte “Addicció a la feina i estats dissociatius” explora la possibilitat d’altres formes de ser, més enllà de la mercantilització de l’existència. Podem realment dissociar-nos del treball? O la dissociació mateixa és una forma de supervivència? [Col·laboren les performers Tur Morán i Ken Pollet]

Letizia Miro és una escriptora i artista que es mou entre Londres i Barcelona. Doctorada en filosofia a la University of London, ha estudiat a la Poetry School de Londres amb poetes com Jay Bernanrd. Explora temes com el desig, el cos i les seves possibilitats, el poder i les sexualitats dissidents a través del vídeo, l’escriptura i les arts visuals. El seu treball navega entre la intersecció de sexualitats dissidents i condicions existencials, abordant la intimitat, l’autonomia i les condicions materials del capital eròtic. Ha participat en exposicions al V&A, al ICA London i a la Galeria 35m2 a Praga. Ha publicat a revistes com Propel Magazine, Glanta i Kritiker.

laMetro (Catalunya, 1996) és une artiste, investigadore i activiste queer femme. Es posiciona com activista pro-sex, pro-drets i antiracista des d’una objectivitat encarnada per crear dispositius corpo-visuals entramant f(r)iccions feministes, kuir/queers a través de l’art d’arxiu, la performance, l’audiovisual, el fanzín, l’art digital, la instal·lació i la mediació artística. Ha sigut productora de laboratoris d’investigació corpo-sensual a través de la performance i el pole dance. Actualment, està desenvolupant la seva tesi doctoral en Creació Artística per proposar un arxiu sobre el feminisme liderat per les treballadores sexuals de la ciutat de Barcelona amb l’objectiu de reconèixer la memòria de les protagonistes, honrar la seva resiliència i combatre tots els estigmes.

Artistes convidades dins de l’acord de col·laboració que el Centre Cívic Sant Martí ha establert amb la Fàbrica de creació La Escocesa.

La nostra presentadora o mestra de cerimònies serà la inigualable Felisa Memuero, segons ella, gran artista contemporània. Un personatge entranyable i irreverent, ingenu i suspicaç, absurd i intel·ligent, que conduirà l’itinerari del públic pels diversos espais, amb el seu imaginari, reflexions i habilitats…